Llegendes

Fa uns dies a classe de comunicació amb el Francesc vam tractar el tema de les llegendes. Va ser una classe molt interessant i alhora divertida ja que tothom va dir llegendes del seu lloc d'orígen.

Què és una llegenda?

Una llegenda és una narració oral o escrita d'aparença més o menys històrica amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.

Per a què es formi una llegenda cal:

• Que sorgeixi un fet o esdeveniment
• Que aquest fet o esdeveniment no sigui una cosa quotidiana, que sigui un fet que cridi l'atenció.
• Que sigui narrada. La necessitat de narració sempre sorgeix de la memòria.

LLegenda i Territori

La llegenda va molt lligada al territori, a un entorn geogràfic ( nació, comarca, ciutat...). Per això la paraula territori és tan important si parlem d'una llegenda.

Classificació de les llegendes

• Llegendes de la terra (muntanyes, cims...)
• Llegendes de les roques ( formes de les roques, petjades,penyasegats, senyals a les roques...)
• Llegendes de les coves ( s'utilitzaven com a magatzems, d'amagatall...)
• Llegendes megalítiques (monuments, castells, runes dels passat, restes...)
• Llegendes de les fonts (fan referència a llocs d'aigua dolça, rius, llacs, cascades, fonts...)
• Llegendes marineres(fan referència al món de la mar, personatges fantàstics que viuen al mar, mariners, pescadors, pobles enterrats al mar...)
• Llegendes religioses (vides dels sants, mares de déu...)
• Llegendes que giren a l'entorn de personatges històrics (bandolers, Serrallonga...)
• Llegendes plebees i de masies (cases, pobles que tenen llegendes, cases de camp...)
• Llegendes geneològiques (aràuliques i llintages, topònims, escut d'una població, castells...)

Les llegendes també poden ser:

• d'àmbit local
• d'àmbit nacional
• d'àmbit comarcal
• d'àmbit familiar

Com que sóc de Manresa aquí us escric una llegenda molt famosa de la meva ciutat.

EL POU DE LA GALLINA

Fa molt de temps, a la ciutat de Manresa hi va viure una nena anomenada Agnès, que es va quedar sense mare. Al cap d'uns quants anys, el seu pare es va tornar a casar amb una altra dona que es va convertir en la madrastra de l'Agnès.
Hem de dir que era una mica geniüda i que no tractava gaire bé l'Agnès, ja que la feia treballar molt.
Vet aquí que la madrastra va anar un dia al mercat de la plaça Major i hi va comprar una gallina. Aquella gallina era una mica especial, ja que els colors de les seves plomes eren únics, no n'havien vist mai cap d'igual. Així va ser com la va portar cap a casa i de mica en mica la va anar estimant i cuidant més que l'Agnès.
Tots en tenien cura, però la nena era l'encarregada de donar-li el menjar i de treure-la apassejar.
Però vet aquí que un dia, mentre l'estaven passejant, la gallina es va esverar, va deslligar-se de la corda i es va escapar.
L'Agnès va intentar agafar-la però la gallina no es deixava atrapar de cap de les maneres, fins i tot va fer una voladeta i va caure dins un pou. Quan l'Agnès la va poder treure, la gallina ja era morta. Espantada pel càstig que li posaria la seva madrastra, va començar a plorar i resar.
Sant Ignasi de Loiola la va veure, li va fer llàstima i va fer que la gallina tornés a viure. A partir d'aquell dia, l'aigua del pou es creu que és miraculosa i serveix per a curar malalties.
El pou on va succeir aquesta història des de llavors s'anomena "el Pou de la gallina"